En aquesta sèrie, Chloe Milos Azzopardi proposa un univers format per objectes futuristes, eines compostes derivades d'elements naturals recollits, reunits per imitar els artificis tecnològics que poblen la nostra vida quotidiana. Entre produccions rudimentàries i creacions de ciència-ficció, aquests artefactes mostren un mirall a les nostres fantasies del futur. Amb aquesta sèrie, l'artista inicia una reflexió sobre el nostre imaginari: com fer-nos veure un futur alternatiu davant dels nostres somnis d'un món hiperartificialitzat i tecnològic? Amb l'ajuda de la ficció i el joc, Azzopardi busca altres maneres d'imaginar les vides augmentades, crea cíborgs orgànics l'objectiu dels quals seria inscriure el cos de manera diferent a l'entorn. Ella utilitza el desplaçament i el desviament poètic dels artefactes símbols del progrés tècnic per qüestionar la nostra relació amb els vius i amb la desaparició dels "recursos" terrenals utilitzats per construir els components dels nostres objectes tecnològics.

L'artista vol crear nous desitjos, generar imatges que puguin ser recursos per a la nostra imaginació. Així s'uneixen els auriculars de realitat virtual, les antenes de satèl·lit, els exoesquelets i els artefactes poètics inventats, l'ús dels quals encara s'ha d'imaginar.

"Dispositius no tecnològics" es va exposar a Villa Pérochon durant els Encounters of Young International Photography, comissariats per Joan Fontcuberta i Chloe Milos Azzopardi.