Sayuri Ichida
JAPÓ
Sayuri Ichida és un artista japonès establert a Londres que treballa en fotografia. La pràctica d'Ichida se centra en temes de la pròpia identitat, reflectint la seva pròpia memòria i experiència vital. A les seves fotografies, explora les complexitats de l'estat emocional retratant la forma humana. També examina idees de pèrdua i mortalitat mitjançant arxius fotogràfics.
Després de graduar-se a la Tokyo Visual Arts College el 2006, va començar la seva carrera a la indústria de la fotografia comercial primer a Tòquio i després a Nova York. El 2016, va decidir canviar el seu enfocament a la fotografia d'art, i finalment la va portar a la Universitat de Westminster, on va completar un màster amb distinció en arts fotogràfiques el 2021.
La seva obra ha estat reconeguda en nombroses exposicions i ha rebut múltiples premis. Va guanyar el Japan Photo Award el 2016 per la seva sèrie Deja Vu, una sèrie de cases inspirada en el record de la seva casa de nines infantil. La seva sèrie Mayu, que porta el nom d'una ballarina de ballet japonesa, va ser seleccionada per a diverses exposicions col·lectives presentades a Unseen Photo Festival (Amsterdam, 2018), Photo Saint Germain (París, 2018), IMA Gallery (Tòquio, 2018) i Asama International Photo Festival. (Nagano, 2019). El seu treball amb l'apartament de Gabrielle Chanel a París es va exposar a la galeria IMA com a part de l'exposició MADEMOISELLE PRIVÉ de CHANEL a Tòquio. Va ser seleccionada per participar a l'exposició col·lectiva, TODAY is - Next generations of DAIDO MORIYAMA el 2019. La seva exposició individual Fumiko se celebrarà al PhMuseum Lab el maig de 2022. Va publicar el seu primer llibre d'artista autopublicat, Absentee, el 2021, i el seu segon llibre d'artista Fumiko es publicarà el 2022.
"Busco la bellesa en escenes que evoquen una sensació de nostàlgia i atemporalitat, dos elements fonamentals en el meu treball".
• SÈRIE •
Absent
Absent
A Absent, Sayuri Ichida se centra en la temporalitat de l'existència humana. Centrat al voltant del cos femení, col·locat al costat d'objectes quotidians que sovint s'obliden, el límit entre la figura humana i els objectes fets per l'home desapareix i es fon, per suggerir un estat de l'ésser en constant canvi. Aquest conjunt d'obres reflecteix una sensació de despreniment, una absència de jo i de realitat.
Després de perdre la seva mare al final de l'adolescència, Ichida es va protegir dels pensaments sobre la mort. No obstant això, 15 anys després, l'impacte psicològic de la pandèmia global va desencadenar un període de tristesa i dol. La creació d'aquesta sèrie va permetre a Ichida superar dificultats emocionals com ara la incertesa i l'ansietat, causades pel recordatori de la mort. Els objectes revelen gradualment la seva presència, deixant entreveure diferents estats emocionals. La dicotomia visual entre les corbes del cos i les línies dures i artificials que es veuen en els objectes fets per l'home reflecteix la manera com el seu estat emocional oscil·la entre la calma i l'ansietat.
Tenim tendència a descuidar la nostra pròpia mortalitat. El nostre intent d'evitar els pensaments de mort es veu inevitablement desafiat i ens veiem obligats a reconèixer la nostra pròpia fragilitat. De vegades aflora una consciència visceral que ens recorda la fugacitat de la vida.