Jack Davison representa la figura humana, l'arquitectura, els animals, els objectes, els paisatges i els paisatges urbans; tanmateix, el seu tema és sempre la fotografia mateixa. Descobrint allò surrealista i sensual de la vida quotidiana, Davison utilitza el clarobscur, l'enquadrament i l'exposició com a instruments d'abstracció, basant-se en la història i el llenguatge de la fotografia. De vegades, el vestuari lúdic, l'animació i les intervencions escultòriques s'estenen més enllà del marc fotogràfic, permetent a Davison construir els seus propis mons visuals en què els cossos, els objectes i els entorns es transformen a través de la il·lusió, el teatre i el joc. La seva pràctica també s'ha situat dins d'un llinatge surrealista, amb paral·lelismes establerts amb l'obra de Max Ernst i Man Ray.