A principis dels anys setanta, Corea encara estava dominada pels valors confucianistes conservadors, i era estrany que les dones tinguessin carreres professionals. El matrimoni i convertir-se en mestressa de casa es consideraven la norma. En una època en què sovint vivien juntes tres generacions, la meva mare havia de cuidar no només dels meus avis, sinó també dels meus oncles i ties més joves, així com de la meva germana gran i de mi, mentre gestionava totes les tasques domèstiques. Les dones coreanes d'aquella època van suportar en silenci la discriminació quotidiana i la violència domèstica que estaven arrelades a la societat. No vivien per les seves pròpies vides, sinó com a esposa d'algú i mare d'algú.