Aassmaa Akhannouch
Marroc
Combinant pintura i impressió fotogràfica, les imatges lleugerament esvaïdes i borroses d'Aassmaa Akhannouch (nascuda el 1973, Marroc) adquireixen una qualitat pictòrica que emfatitza el seu caràcter nostàlgic. Les imatges oscil·len entre el moment decisiu de l'acte fotogràfic i l'atemporalitat d'una cianotípia. Són narratives i recorden el passat. La forta expressivitat de les imatges va molt més enllà de l'autobiogràfic i pren una dimensió universal apel·lant als records personals del públic.
Courtesy of Galeria Esther Woerdehoff• SÈRIE •
La casa que encara viu dins meu
De petit, vivia en una casa vermella. La «casa vermella» era la meva adreça.
Vaig haver de tornar-hi per buidar-la, ja que estava a punt de ser venuda. La casa encara conté alguns mobles, tres pruners, quatre tarongers i tota la meva infància.
Passejo pel jardí; no és tan gran com el recordava. És la vigília de la festa, i la meva mare està fent banyes de gasela. És estiu, i l'enorme finestra de la sala d'estar és oberta de bat a bat. Hi ha llibres per tot arreu, però a la nit ningú em llegia contes infantils; me'ls explicaven, perquè fa molt de temps, encara podien passar coses extraordinàries...
Per a la celebració, portaré una cinta a la trena. Intentaré no jugar massa al matí per no espatllar-me les sabates, però a la tarda hauré oblidat que són noves. Miraré la meva mare pentinant-se davant del mirall; potser es posarà el seu caftà blau pàl·lid...
Vull conservar aquesta casa tal com era la vigília de la celebració, en aquell estiu etern —submergida, adormida— perquè mai no ha deixat de ser la meva adreça.
