EXUVIA és una sèrie d'imatges que es comporten com a relíquies arqueològiques: fragments que emergeixen d'un temps desconegut. Cada obra és un rastre, un fòssil: no revelador sinó perdurable, com la pell que desprèn un cos després de la muda. Exuviae, del llatí, que significa "allò que s'emporta", suggereix una visió metamòrfica: el que queda ja no és el cos, sinó la seva closca, la seva empremta residual.

Cossos, rostres, arbres, ombres: tot allò que aflora està marcat per una tensió entre presència i desaparició. Aquestes imatges no pretenen representar la realitat, sinó evocar-ne la pèrdua, la corrosió, la transformació. Els processos alquímics que experimenten (oxidació, cremada, abrasió) esdevenen part integral del seu llenguatge.

Existint entre la fotografia, la pintura i l'escultura, EXUVIA esdevé un camp material en capes on la memòria s'assenta com la pols, una ruïna vivent, suspesa entre el que va ser i el que ja no és.