A partir de pàgines d'una enciclopèdia trobada al carrer i de còpies fetes en un bloc de dibuix amb emulsió líquida al laboratori, aquest projecte estableix un paral·lelisme entre el vol dels ocells i l'ésser humà, així com la seva relació amb l'entorn i el seu recorregut vital.

Per escapar del laberint on havien estat empresonats, Dèdal va construir ales per a ell i el seu fill Ícar. Volant serien lliures. L'entusiasme d'Ícar quan va agafar el vol va fer que volés massa a prop del sol. La calor va fondre la cera que li unia les ales amb l'esquena i va acabar caient al mar, on es va ofegar.

Al llarg de la història s'ha establert una relació entre l'ésser humà i el cel, entre el desig de VOLAR i el significat físic i simbòlic que comporta.

Hi ha una dinàmica d'elements contraris i complementaris en vol: l'etern i ascendent versus el perible i el descendent, l'esperança i l'angoixa de l'acte d'aprendre a VOLAR i així pujar o caure a terra: vida i mort. Hi ha desesperació i esgotament davant el desig i la il·lusió de volar.