Giorgia Fiorio
ITÀLIA
Giorgia Fiorio és una fotògrafa italiana nascuda a Torí, també és autora, fundadora i directora artística del seminari fotogràfic internacional: Reflexions Masterclass. El 2009, va rebre el patrocini de la UNESCO amb el seu llibre El regal. La seva obra gira al voltant de la figura humana.
A partir de la tradició de la fotografia en blanc i negre de la vida real, el treball de Giorgia Fiorio ha evolucionat durant els últims vint anys.
La primera dècada - 1990/1999 - va crear "Homes": entrada en una de les comunitats tancades d'homes de la societat occidental (toreros, legionaris, bombers, boxejadors...)
Entre el 2000 i el 2009, es va interessar per la relació entre l'Individu i el Sagrat, i va crear "The Gift", una investigació humanística.
Finalment, des del 2010 treballa en "Humanum", un projecte que vincula la relació amb el patrimoni cultural de l'estatuària antiga i la transmissió de la memòria visual col·lectiva.
Ha publicat nombrosos llibres a França, Itàlia, Alemanya, Grècia i els Estats Units.
França per Actes Sud / Itàlia per Peliti Associati, Edizioni Contrasto i Motta Editore / Alemanya per Braus Edition; Grècia per Apeiron Foto / EUA per Aperture.
El seu treball ha estat publicat a revistes de 15 països diferents d'arreu del món.
• SÈRIE •
Homes
Giorgia Fiorio va fer aquestes fotografies al llarg de deu anys a diferents països, entre ells Rússia, els Estats Units i Espanya, una sèrie de reportatges sobre homes que viuen i treballen en comunitats properes. Són homes que posen a prova el seu cos: boxejadors, miners, legionaris, toreros, bombers, mariners... Ha compartit la seva existència quotidiana, ha seguit la seva intensa activitat, ha conegut el seu cansament, els seus dubtes. Avui ha arribat el moment de la reflexió, les ganes de fer un pas enrere de la llarga feina feta. Aquesta selecció de l'obra de Giorgia Fiorio, recollida en el portfolio Des hommes presentat en aquesta exposició, està animada per un moviment que ens porta del grup a l'individu, a l'ésser; com una recerca que travessa aquestes diferents comunitats i la seva funció social per apropar-se a una realitat més interior i de vegades tocar el tràgic. Una cosa que en definitiva uneix a tots aquests homes, més enllà de les seves accions.