Hail Mary, bobbin lace, serpent’s thread" entrellaça la seva història amb la de les germanes Andersson, que a la Suècia de principis del segle XX van dedicar la vida a confeccionar tèxtils per als seus taüts de casament. Però cap de les quatre es va casar mai, i aquells teixits intricats no es van arribar a fer servir. Han quedat, així, com un registre complex de les seves vides i, alhora, com un desafiament a la idea que el treball tèxtil femení tingui només una funció pràctica i domèstica.

Seguint les paraules de la historiadora tèxtil feminista Rozsika Parker, que diu que «conèixer la història del brodat [i, per extensió, la història dels tèxtils] és conèixer la història de les dones», traço contes escrits amb fil, en l'acte de buscar patrons i puntades entre les generacions de dones que m'han precedit. La meva obra continua teixint aquestes històries, com a acte de resistència contra el seu esborrament.