PER CANVIAR EL NOSTRE IMAGINARI
Judith Prat · Cloé Harent · Marina Planas
Aquest projecte presenta tres sèries de fotografies resultat de tres residències d'artistes –Occitània, Catalunya i les Illes Balears– que ens conviden a (re)pensar la connexió entre els Pirineus i la Mediterrània qüestionant la proximitat dels cims i el mar dins d'una temporalitat compartida.
Així doncs, sorgeix un diàleg entre els elements crus, primitius i tel·lúrics del Cap de Creus capturats per Cloé Harent; la temporalitat nítidament definida dels arxius fotogràfics mallorquins revisitats per Marina Planas; i l'enfocament a escala humana de les comunitats rurals de les Vallées des Gaves adoptat per Judith Prat.
Aquesta interpretació actualitzada del paisatge esdevé aquí una font de creativitat i de record de valors sensibles, que ens permet reflexionar millor sobre els problemes actuals més enllà de les imatges estereotipades i comercials que massa sovint ens impedeixen comprendre'ls.
Una col·laboració entre l'Institut Pirinenc de Fotografia, el Festival de Fotografia InCadaqués i el Centre de Recerca i Cultura Contemporània Casa Planas.
La muntanya sobre les teulades
JUDITH PRAT
Al segle XIX, la fotografia pirinenca retratava la regió a través dels ulls dels exploradors, enriquida per dibuixos, explicacions i cartes però deslligada de la vida quotidiana de la seva gent. El que faltava era el coneixement viscut per les comunitats locals: la seva relació amb la terra, la llengua gascona i la imaginació cultural arrelada al lloc.
Judith Prat aporta aquesta perspectiva, centrant-se en les veus d'aquells que habiten els Pirineus avui dia. La seva obra aborda qüestions socials —el paper de les dones, les pastures de muntanya compartides, l'acollida dels exiliats— alhora que subratlla els profunds lligams entre els humans, la natura i el paisatge. En un territori cada cop més modelat pel canvi climàtic, les seves fotografies ens encoratgen a imaginar nous futurs, on els Pirineus romanguin fràgils i creatius, una font de consciència i renovació.
Judith Prat, formada en dret i drets humans, és una fotògrafa l'obra de la qual explora el territori, la memòria i els obstacles de les dones a través de narratives visuals que connecten les imatges amb el pensament crític. Els seus projectes, exhibits internacionalment en espais com el Museu Reina Sofia i la Biennal de l'Havana, han guanyat nombrosos premis. Apareguda a The New York Times i The Guardian , ha publicat dos llibres ( MATRIA , BRUJAS ) i ha produït documentals, a més d'impartir conferències i formar part de jurats de fotografia.
Un nou paisatge
MARINA PLANAS
Marina Planas, artista i directora de Casa Planas a Palma de Mallorca, explora els límits entre l'art, la memòria i la representació visual, sovint a través d'arxius i postals com a eines de crítica i imaginació.
La postal, associada al record nostàlgic, es reimagina aquí com una eina per a l'especulació i la crítica. Extretes d'arxius, aquestes imatges no serveixen com a records sinó com a punts de partida per imaginar altres futurs possibles, transitant d'objectes comercials a recursos comunitaris, educatius i poètics.
A través de la reinterpretació col·lectiva —assajos, pràctiques artístiques, audiodescripcions i cartografia digital—, aquesta sèrie obre noves maneres de relacionar la imatge amb el paisatge i el territori. Des d'aquesta perspectiva, la postal esdevé un paisatge en si, un espai on la memòria es troba amb la imaginació futura, generant narratives territorials més diverses i sensibles.
In Memoriam Terrae
CLOÉ HARENT
Cloé Harent és una fotògrafa francesa que ha desenvolupat un enfocament poètic de la fotografia, explorant la relació íntima entre els humans i els seus entorns, focalitzant-se en les textures sensorials, la memòria i el joc entre vida i mort.
La seva sèrie In Memoriam Terrae, creada durant la seva residència al Festival de Fotografia InCadaqués, captura els paisatges salvatges del Cap de Creus, un espai protegit on la roca, el vent, el sol, el mar i la sal han interactuat durant mil·lennis. El projecte retrata la terra tal com l'han modelat forces ancestrals, explorant la memòria inscrita a la pedra.
A través d'imatges ricament texturitzades, Harent desdibuixa la línia entre la realitat i la ficció en un homenatge poètic a la Terra primitiva i lliure d'humans i convidant a la reflexió envers la fragilitat de la natura i el seu diàleg atemporal amb la vida.