Lieh Sugai

JAPÓ

Lieh Sugai, nascuda al Japó, és una artista visual amb seu a Nova York, especialitzada en fotografia i vídeo. La seva obra explora els records compartits entre persones i llocs, reflexionant sobre com evolucionen al llarg del temps, els esdeveniments i els canvis culturals. Utilitzant la seva doble perspectiva com a immigrant japonesa que viu a Amèrica, aporta una profunditat única al seu art.

Mentre estudiava disseny gràfic al Pratt Institute, Lieh va descobrir una connexió profunda amb la fotografia, que aviat es va convertir en el seu principal mitjà per navegar i transmetre diversos paisatges culturals, combinant a la perfecció pràctiques conceptuals i documentals.

Lieh va rebre la beca de fotografia En Foco 2024 i va ser nomenada finalista del programa Workspace 2024 de la Penumbra Foundation. El seu treball s'ha exposat internacionalment a la Foley Gallery de Nova York, a Les Rencontres d'Arles a França i a la 10 14 Gallery de Londres. A més, les seves fotografies han aparegut a The Washington Post i Fisheye Magazine.

2025 Guanyadora del Premi Fotografia Femenina Fisheye x Incadaqués
Amb el suport de Fisheye i Granon Digital

• SÈRIE •

Kaikou

KAIKOU — que significa "trobada" en japonès — és una obra completa d'imatges fotogràfiques i quimiogrames que documenten la meva exploració de la memòria, la identitat i el concepte de "llar". Aquesta sèrie representa el meu viatge personal de reconciliació de la vida entre dues llars, el Japó i els Estats Units, alhora que reflexiona sobre les maneres en què la memòria pot donar forma i redefinir el nostre sentit de pertinença.

Desenvolupada al llarg de diversos anys, la sèrie va sorgir durant una època en què no vaig poder tornar al Japó. Vaig buscar temes a Amèrica que ressonessin amb records de la meva terra natal, utilitzant la llum i l'ombra per capturar fragments de record. Aquests fragments es teixeixen en un camí visual cap a la comprensió de l'essència de "llar".

Al crear KAIKOU, barrejo fotografia analògica amb processos fotogràfics històrics, com ara el quimigram, per il·luminar les qualitats transitòries i esquives de la memòria. Integrant la precisió analògica de la pel·lícula amb la naturalesa experimental dels quimigrams, puc esculturar la llum, els productes químics i el paper fotogràfic per crear visuals orgànics i texturitzats que reflecteixen les trobades amb records fragmentats i transitius. Cada imatge emergeix a través d'un procés intuïtiu d'experimentació, que abraça les interaccions imprevisibles entre materials per capturar moments efímers que ressonen amb nostàlgia i impermanència.

Anterior
Anterior

Laia Benavides

A continuació
A continuació

Lisa Sorgini