Instagram @ lianjinyong
Jinyong Lian
XINA
L'obra de Lian explora la inestabilitat psicològica que sorgeix dels àmbits personals i els mons ficticis, utilitzant imatges evocadores per examinar les seves incerteses. El seu enfocament implica construir escenes i gestos, utilitzant el cos per crear interaccions performatives o quadres que descriu com a "faules independents". Cada imatge funciona com una metàfora per explorar la pressió i les tensions que emergeixen en les relacions.
L'obra de Lian també està profundament influenciada pel conte El vestit nou de l'emperador. A la història, és un nen qui s'atreveix a assenyalar la nuesa de l'emperador:
«Em veig a mi mateix com aquell nen, utilitzant el meu procés creatiu com una declaració, exposant amb calma i humor les absurditats de la vida contemporània. A través d'escenes lúdiques però metafòriques, m'esforço per explorar la tensió psicològica que experimenten els individus quan s'enfronten a conflictes o situacions absurdes. Aquesta exploració sorgeix de la meva sensació constant que les nostres vides quotidianes estan impregnades d'una opressió invisible i perills indefinits, que sovint es manifesten en les relacions interpersonals i les tensions entre els individus i les estructures socials. Aquesta sensació ressona estretament amb el concepte de Freud de "l'inquietant", una inquietud subtil i esquiva que perdura sota la superfície de la vida quotidiana».
En col·laboració amb la Galeria Fisheye
• SÈRIE •
Trust Me
Per a Nyo Jinyong Lian, tot comença amb una falla: entre realitat i ficció, dolçor i tensió, proximitat i estranyesa. Les seves imatges no descriuen el món; el qüestionen. El seu llenguatge fotogràfic, construït sobre posades en escena lúcides i inquietants, revela el subtil canvi entre confiança i sospita.
Nascuda d'una constant sensació de desplaçament —geogràfic, cultural, íntim—, la seva obra converteix la no-pertinença en el seu motor emocional i formal. Llum cisellada, cossos suspesos, mirades congelades: les seves composicions expressen una alienació latent, una presència absent. La intimitat esdevé un escenari per a la ficció, on la tendresa de vegades amaga relacions de poder.
A través de l’humor negre i l’absurd, deconstrueix els gestos quotidians i les narratives dominants, inventant una subjectivitat femenina i queer, alhora ambivalent i assertiva. Les seves obres no afirmen; desfan, transformant la imatge en un laboratori del dubte. Enmig d’aquesta inestabilitat, l'artista obre un espai vertiginós on l’individu pren poder per reinventar la seva relació amb el món.
