Instagram @ lianjinyong
Jinyong Lian
XINA
L’obra de Lian explora la inestabilitat psicològica que neix tant de l’àmbit personal com dels mons ficticis, i ho fa a través d’imatges evocadores que indaguen en aquestes incerteses. La seva mirada fotogràfica construeix escenes i gestos, utilitzant el cos per generar interaccions performatives o composicions que descriu com a “faules independents”. Cada imatge esdevé una metàfora que posa en relleu les tensions que sorgeixen en les relacions.
L’obra de Lian també està profundament inspirada en el "El vestit nou de l’emperador", faula d’un poderós emperador encegat per la vanitat, incapaç de veure la veritat que només un nen gosa assenyalar:
«Em veig a mi mateixa com aquell nen, fent servir el meu procés creatiu com una declaració, exposant amb serenor i humor les absurditats de la vida contemporània. Mitjançant escenes lúdiques però carregades de metàfora, procuro explorar la tensió psicològica que apareix quan les persones s’enfronten a conflictes o situacions absurdes. Aquesta recerca neix de la meva sensació constant que les nostres vides quotidianes estan travessades per una opressió invisible i per perills indefinits, que sovint es manifesten en les relacions personals i en les friccions entre els individus i les estructures socials. Una sensació que connecta profundament amb el concepte freudià de “l’inquietant”: aquella estranya i subtil incomoditat que persisteix sota la superfície de la vida diària.»
En col·laboració amb la Galeria Fisheye
• SÈRIE •
Trust Me
Per a Nyo Jinyong Lian, tot comença amb una esquerda: entre realitat i ficció, suavitat i tensió, proximitat i estranyesa. Les seves imatges no descriuen el món; el qüestionen. El seu llenguatge fotogràfic, construït sobre escenificacions clares però inquietants, revela el subtil desplaçament entre confiança i sospita.
Nascuda d’un sentiment constant de desplaçament —geogràfic, cultural, íntim—, la seva obra converteix la no pertinença en el seu motor emocional i formal. Llum cisellada, cossos suspesos, mirades congelades: les seves composicions transmeten una alienació latent, una presència absent. La intimitat esdevé escenari de ficció, on la tendresa amaga de vegades relacions de poder.
A través de l’humor negre i l’absurd, deconstrueix els gestos quotidians i les narratives dominants, inventant una subjectivitat femenina i queer, alhora ambivalent i assertiva. Les seves obres no afirmen; desfan, transformant la imatge en un laboratori del dubte. Enmig d’aquesta inestabilitat, l'artista obre un espai vertiginós on l’individu pren poder per reinventar la seva relació amb el món.
