«(...) Tot i que continuava teixint i s'asseia dreta, així era com se sentia; i aquest jo, havent-se desfet dels seus lligams, era lliure per a les aventures més estranyes...»

— Virginia Woolf, Cap al far

De petita, vaig passar hores i hores observant la meva àvia, treballadora tèxtil, moure els dits en un compàs que feia fondre el quotidià amb el mític, l’útil amb el ritual. "Em posaràs el fil dins l'agulla?", em preguntava, confiant en els meus joves ulls com si fossin seus. No obstant, la seva feina —com molta feina considerada domèstica i femenina— no fou reconeguda, i un cop va morir, els seus tèxtils van ser ràpidament descartats... com si no tinguessin cap valor.

Hail Mary, bobbin lace, serpent’s thread entrellaça la seva història amb la de les germanes Andersson de la Suècia de principis del segle XX. Van dedicar les seves vides a crear tèxtils per als seus taüts de noces, però mai es van casar; les seves obres intricades van romandre sense utilitzar, un registre inquietant de vides lligades per expectatives i rebuigs.

Fent ressò de les paraules de la historiadora feminista Rozsika Parker —“conèixer la història del brodat és conèixer la història de les dones”—, aquesta obra busca els patrons i les puntades que uneixen generacions. Insisteix a teixir aquestes històries de nou, rebutjant la seva esborrada i recuperant la fabricació tèxtil com a memòria i resistència.