Olivier Martel
França
«La gran aventura de l'existència és trobar on un se sent com a casa.» Aquesta cita de Sylvain Tesson resumeix la meva recerca: buscar un lloc d'harmonia on els humans es reconnectin amb la natura mentre redescobreixen l'equilibri interior. Advocada convertida en fotògrafa de paisatges, m'inspiro en vastos espais silenciosos. La meva obra, influenciada pel mono no aware —la noció japonesa de sensibilitat a la impermanència— convida els espectadors a veure la natura no com una possessió, sinó com una presència fràgil i contemplativa.
- SÈRIE -
Adéu a les glaceres
Les glaceres mil·lenàries dels Pirineus ja no són eternes; d'aquí a 15 anys hauran desaparegut. La seva desaparició gradual ens recorda la nostra pròpia finitud. Alhora majestuoses, efímeres i fràgils, les glaceres porten en si la memòria del temps i els reptes urgents del clima del demà.
Aquesta sèrie forma part del 2025, l'Any Internacional de la Preservació de les Glaceres (UNESCO), i reflecteix el meu doble paper com a artista i glaciògraf. Cada fotografia d'una glacera i el seu entorn esdevé un testimoni, un fragment del que va ser una vegada, i potser del que no tornarà a ser mai més.
Fotografiar glaceres avui dia és inscriure's en una doble tradició: la mirada romàntica, heretada de pintors visionaris que veien la Natura com un mirall de l'ànima, i la crida ecològica urgent en un món a la vora del precipici. El romanticisme ecològic que reivindico busca reconciliar aquestes dues dimensions, convidant-nos a habitar el món amb tendresa i responsabilitat.
