@ci_demi
Ci Demi
Turquia
Ci Demi (n. 1986) és un fotògraf establert a Istanbul. Va estudiar llengua i literatura italianes a la Universitat d'Istanbul. Als 28 anys, va descobrir la fotografia. Les seves fotografies han aparegut en publicacions destacades com ara Foam Magazine i el British Journal of Photography. L'obra de Demi s'ha exhibit en festivals i espais de renom, com ara Les Rencontres d'Arles i el Museu Pera d'Istanbul.
Onagöre va publicar el primer llibre fotogràfic de Demi, "Şehir Fikri" (Noció de ciutat, desembre de 2022), una representació en sèrie d'Istanbul marcada per l'absència de persones, animals i llenguatge. Inspirat en la novel·la oulipo de Georges Perec "La Disparition" (Un buit, 1969), el llibre se centra en l'essència inquietant de la ciutat.
La seva obra personal explora la psicogeografia d'Istanbul, teixint de manera complexa narratives íntimes del paisatge de la ciutat amb les seves pròpies experiències viscudes. Tot i que adopta un enfocament documentalista a les seves imatges (assegurant-se que sempre estiguin inalterades i sense escenificació), el seu ús del color per transmetre una "tensió silenciosa" és prominent en la seva obra.
- SÈRIE -
Unutursan Darılmam
(Sense ofendre si ho oblides)
Tot en aquesta història es desenvolupa en un apartament a Istanbul.
El 2019, l'autor va patir un episodi depressiu greu que el va confinar a casa seva durant un any sencer. Les seves úniques sortides van ser per a visites al psiquiatra i breus viatges al centre de la ciutat. A mesura que passaven els mesos d'aïllament, la ciutat es va convertir en un record llunyà, transformant-se en una entitat monstruosa i en constant canvi. El fotògraf es va aferrar a les poques fotografies que podia fer, dedicant cada moment de vigília a estudiar-les, editar-les, ordenar-les i escriure sobre elles. L'episodi duraria fins al 2022.
La societat sovint considera la salut mental com una lluita personal, amb l'alienació com a conseqüència comuna. Aquesta obra, però, externalitza les batalles de l'autor, reflectint l'impacte d'un trastorn bipolar recentment diagnosticat en diverses facetes d'Istanbul.
Les fotografies capturen tant la vida quotidiana a Istanbul com les emocions que aquests moments evoquen en el fotògraf, oferint una visió d'una ment fortament medicada. Les escenes representades són serenes, de vegades esgarrifoses, sovint inquietes, però estranyament amoroses. Navegant per una ciutat de 16 milions mentre lluites contra un trastorn mental: a través de les fotografies, arribem a entendre que el vocabulari d'existir en una metròpoli concorreguda i la turbulència interior d'un individu sombrívol comparteixen moltes similituds.
Fins i tot es podria dir que parlen el mateix idioma. La fotografia esdevé el seu diàleg silenciós i el reconeixement commovedor d'una única veritat certa: Potser era hora de marxar. Sorgeix una pregunta central: Qui està sent oblidat, el fotògraf o la ciutat?
A través de la fotografia, aquest conjunt d'obres crea una memòria compartida tant per a l'autor com per a la ciutat; una col·lecció d'imatges per revisitar un cop la lluita s'acabi.
