Instagram @liarochasparis
Lia Rochas-Páris
FRANÇA
Artista multidisciplinària, Lia treballa amb paraules i imatges a través de diversos mitjans: collages, fotografies, fotomuntatges, vídeos, escrits poètics, fotonovel·les, edicions i instal·lacions.
El seu enfocament es basa en l'observació que tot és un collage. La Lia veu cada recurs com una peça d'un trencaclosques. Explora materials que considera vestigis d'una època, amb la intenció d'arxivar la memòria i desenvolupar una arqueologia personal. Aquest desig de crear un món es reflecteix en els temes recurrents de tensió que explora, com l'atracció dels cossos a l'espai, la deconstrucció eròtica, la ingravidesa i el moviment, els minerals i les seves vibracions, el cosmos i la Via Làctia.
Lia sonda el ple i el buit, ressalta tant el costat visible com l'ocult, i emfatitza el Ma, l'espai intermedi, com a manifestació d'una narrativa visual surrealista oberta a múltiples interpretacions. Amb un màster en Estètica de l'Art i un altre en Disseny i Arts Digitals, Lia Rochas-Pàris continua les seves reflexions sobre el procés creatiu, la materialitat de les imatges i les diferents formes d'arxiu.
•SÈRIE•
Grau propi
Color indescriptible percebut quan es tanquen els ulls o s'intenta veure a través de la foscor, Eigengrau significa "gris intrínsec" en alemany, també conegut com a Eigenlicht, "llum intrínseca". Alguns s'atreveixen a descriure aquest color com el del no-res. No obstant això, aquesta tonalitat indefinible, generada per l'acció del nervi òptic, emergeix com un avenç de la foscor, un intent de domesticar-la. Aquesta ombra, ni blanca ni negra, esdeven, a través del misteri que desprèn, propicia la imaginació, les imatges mentals, el que l'ull no pot percebre però que la ment intenta comprendre.
Si m'intriga el terme "Eigengrau" i les qüestions estètiques i filosòfiques que planteja, és precisament per l'ambigüitat que suposa entre el visible i l'invisible, és a dir, la "Mimesis" intrínseca a tota creació artística.
Quan es tracta de col·leccionar, deconstruir i reconstruir a partir d'imatges recollides de revistes i llibres, la pràctica del collage requereix triar entre la part frontal (visible) i la posterior (invisible), una aproximació única a aquesta pràctica artística. Aquesta complexitat es troba entre el que es decideix mostrar i el que s'acaba amagant, assumint que el que s'amaga es pot endevinar i deixa la imaginació lliure per infiltrar-se.
Entre la poesia i la "Mimesis", apropar-se als collages a través de la noció d'"Eigengrau" em permet desenvolupar una reflexió sobre l'indefinible, sobre la interioritat, i així explorar el misteri de l'espai mental.
