Instagram @ liarochasparis
Lia Rochas-Páris
FRANÇA
Artista multidisciplinar, Lia treballa amb paraules i imatges a través de diferents mitjans: collages, fotografia, fotomuntatges, vídeos, escrits poètics, fotonovel·les, edicions i instal·lacions.
El seu enfocament es basa en l'observació que tot és un collage. La Lia veu cada recurs com una peça d'un trencaclosques. Explora materials que considera restes d'una època, amb la intenció d'arxivar la memòria i desenvolupar una arqueologia personal. Aquest desig de crear un món es reflecteix en els temes recurrents de tensió que explora, com l'atracció dels cossos a l'espai, la deconstrucció eròtica, la ingravidesa i el moviment, els minerals i les seves vibracions, el cosmos i la Via Làctia.
Lia sondeja el ple i el buit, destaca tant el costat visible com l'ocult, i emfatitza el Ma , l'espai entremig, com a manifestació d'una narració visual surrealista oberta a múltiples interpretacions. Amb un màster en Estètica de l'Art i un altre en Disseny i Arts Digitals, Lia Rochas-Pàris continua les seves reflexions sobre el procés creatiu, la materialitat de les imatges i les diferents formes d'arxivar.
• SÈRIE •
Eigengrau
Color indescriptible que es percep quan un tanca els ulls o intenta veure a través de la foscor, Eigengrau significa "gris intrínsec" en alemany, també conegut com Eigenlicht, "llum intrínseca". Alguns s'atreven a descriure aquest color com el del no-res. Tanmateix, aquesta tonalitat indefinible, generada per l'acció del nervi òptic, emergeix com un avenç de la foscor, un intent de domar-la. Aquesta ombra, ni negre ni blanca, esdevé, a través del misteri que traspua, propicia a la imaginació, a les imatges mentals, a allò que l'ull no pot percebre però que la ment intenta captar.
Si el terme “Eigengrau” i les qüestions estètiques i filosòfiques que planteja, és precisament per l'ambigüitat que suggereix entre allò visible i allò invisible, és a dir, la “Mimesis” intrínseca a tota creació artística.
Quan es tracta de recollir, deconstruir i reconstruir a partir d'imatges recollides de revistes i llibres, la pràctica del collage requereix triar entre el davant (visible) i el darrere (invisible), una aproximació única a aquesta pràctica artística. Aquesta complexitat es troba entre allò que un decideix mostrar i allò que s'acaba amagant, suposant que allò que s'amaga es pot endevinar i deixa la imaginació lliure per infiltrar-se.
Entre la poesia i la “Mimesis”, apropar-me als collages a través de la noció d'”Eigengrau” em permet desenvolupar una reflexió sobre allò indefinible, sobre la interioritat, i explorar així el misteri de l'espai mental.
