STYX és una metàfora, un intent d'unir el nostre món i la mitologia grega, amb per ambició final la creació d'un nou lloc. El punt de partida és EDSA, aquesta carretera principal que travessa Metro Manila, aquest malson urbà, que imprimeix el seu ritme a tota la ciutat. L'EDSA es pot percebre com una pura violència i, des d'aquesta perspectiva, és possible construir una obra. STYX utilitza el mite del riu grec que forma el límit entre la Terra i l'Inframón. El riu és el pas imposat entre ambdós mons i transporta les ànimes dels nous morts. Els éssers humans circulen i no estan completament vius però encara no estan completament morts. El riu STYX és la frontera que travessem, igual que aquesta EDSA que és impossible de saltar i a la qual la gent està resignada a afrontar diàriament.

Els éssers humans es mostren en el seu estat de pas. Ni completament humà, ni mort. Elements urbans i naturals com les finestres dels autobusos, els neons de la ciutat, els vehicles que circulen, la condensació de les respiracions, el formigó de les construccions juguen un paper en la construcció visual d'aquest estat transitori i intermedi. La gent vaga, sura i és portada i moguda pels objectes d'aquest infern urbà. Aquest treball incorpora també dos conceptes més. En primer lloc, la religió. Està a tot arreu i es presenta com una solució per suportar el viatge d'un món a l'altre. És la droga que calma proporcionant una causa divina a la pregunta del perquè. En eliminar tot sentit de la responsabilitat humana, els priva de qualsevol control sobre el seu destí i els ajuda a acceptar un destí que no controlen i els imposa.
Després, el consum. STYX també uneix la religió i la publicitat al llarg d'EDSA. El patró de consum excessiu és una altra religió que actua com a pal·liatiu dels patiments suportats. Pregar o consumir són ambdues esperances que acompanyen la gent en aquest viatge infernal.