STYX és una metàfora, un intent de connectar el nostre món i la mitologia grega, amb l'ambició final de la creació d'un nou lloc. El punt de partida és EDSA, aquesta autopista principal que travessa Metro Manila, aquest malson urbà, que imprimeix el seu ritme a tota la ciutat. EDSA es pot percebre com una violència pura i, des d'aquesta perspectiva, és possible construir una obra. STYX utilitza el mite del riu grec que forma la frontera entre la Terra i l'inframón. El riu és el pas imposat entre els dos mons i transporta les ànimes dels nous morts. Els éssers humans circulen i no estan completament vius però encara no estan completament morts. El riu STYX és la frontera que creuem, igual que aquesta EDSA que és impossible de sortejar i a la qual la gent es resigna a afrontar diàriament.

Els éssers humans es mostren en el seu estat passatger. Ni completament humà, ni mort. Elements urbans i naturals com les finestres dels autobusos, els neons de la ciutat, els vehicles que circulen, la condensació de les respiracions, el formigó de les construccions juguen un paper en la construcció visual d'aquest estat passatger i intermedi. La gent deambula, sura i es deixa portar i moure pels objectes d'aquest infern urbà. Aquesta obra també aporta altres dos conceptes. En primer lloc, la religió. És a tot arreu i es presenta com una solució per suportar el viatge d'un món a l'altre. És la droga que calma proporcionant una causa divina a la pregunta de per què. En eliminar tot sentit de la responsabilitat humana, els priva de qualsevol control sobre el seu destí i els ajuda a acceptar un destí que no controlen i els imposen.
Després, el consum. STYX també uneix la religió i la publicitat al llarg de l'EDSA. El patró de consum excessiu és una altra religió que actua com a pal·liatiu dels sofriments suportats. Pregar o consumir són dues esperances que acompanyen la gent en aquest viatge infernal.