L'obra de Richard Pak, organitzada en sèries o episodis, està construïda de manera empírica, sense dogma ni programa, i sense sistematicitat. Tanmateix, com amb qualsevol artista, és evident que el cos d'obra s'estructura al voltant de grans conceptes i una recerca formal adaptada. Així, Richard Pak ha desenvolupat el seu propi "camí" de manera més o menys intuïtiva. No hi ha efectes, sinó una relació entre cossos, oblidant la pròpia presència per revelar l'existència de l'altre. Aquesta és la mateixa idea de la fotografia, que s'explora sense una façana de coherència estilística o un procés invariant que mereixi un aval estètic. Aquí s'exigeix realisme, allà simbolisme, i en altres llocs, metàfora. Tant si l'enfocament és experimental i plàstic, clàssic i documental, sociològic i de ficció, Richard Pak reivindica la seva llibertat d'expressió. Perquè el que està en joc és sota terra, a les profunditats mateixes d'allò que configura la seva representació del món: el sentiment oceànic, la modernitat tardana, el poder de les emocions i l'encarnació a través d'imatges. La necessitat de veure la vida per existir.
Text de Michel Poivert