Mey Rahola va ser una de les primeres dones a fer-se un nom en el camp de la fotografia artística a Espanya. En molt poc temps, entre 1934 i 1936, la seva obra va adquirir una dimensió pública a través d'exposicions, premis i publicacions. La guerra i l'exili van truncar aquesta prometedora etapa de la seva activitat creativa. A França, però, la seva experiència com a fotògrafa li va permetre professionalitzar i salvar la família de la pobresa i la fam. Al final de la Segona Guerra Mundial, quan la situació professional del seu marit va millorar, va deixar la seva carrera professional. Va continuar fent fotos però sense el mateix nivell d'exposició pública que havia experimentat abans de la guerra. Va morir a Vaucresson, prop de París, l'agost de 1959. La seva col·lecció fotogràfica conservada, dispersa durant molts anys i ara reunida, inclou 650 fotografies, 350 negatius i 5 àlbums.