HYPNOS

Fent referència a la mitologia grega, Hipnos és el déu del son. És fill de la deessa de la nit (Nyx) i del déu dels somnis (Morfeo). El seu germà és el déu de la mort (Thanatos). "Hypnos" ens transporta a un espai de fantasia perpètuament commovedor ple d'elements que no estan lògicament entrellaçats. Per desxifrar aquestes imatges, hauríem de tenir en compte el seu potencial màgic. Quina escena estem presenciant? És un moment congelat o, per contra, una successió de temporalitats? Representació abstracta d'un flux iniciàtic ondulat entre la foscor i la divinitat, aquesta exploració cosmològica s'inverteix també en la matèria, el paisatge com l'ésser humà, formant un vincle espiritual entre l'individu i la natura, entre el microcosmos i el macrocosmos. De la foscor emergeix la llum, el nocturn es torna diürn i els somnis es barregen amb la realitat. Faula, poesia, ciència ficció metafísica, esoterisme, "Hypnos" és un conjunt fotogràfic xifrat, a través del qual ressorgeixen de formes i signes com a pistes de passatges entre mons diferents. En aquest món fet de mons, les bretxes en el paisatge evoquen portals temporals, potencials passatges d'una imatge a una altra, d'un temps a un altre.