HIPNOS

En referència a la mitologia grega, Hypnos és el déu del son. És fill de la deessa de la nit (Nyx) i del déu dels somnis (Morfeu). El seu germà és el déu de la mort (Thanatos). "Hypnos" ens transporta a un espai de fantasia en perpetu moviment ple d'elements que no estan lògicament interconnectats. Per desxifrar aquestes imatges, hem de tenir en compte el seu potencial màgic. A quina escena assistim? És un moment congelat o, al contrari, una successió de temporalitats? Representació abstracta d'un flux iniciàtic que ondula entre la foscor i la divinitat, aquesta exploració cosmològica s'inverteix tant en la matèria, el paisatge com l'ésser humà, formant un vincle espiritual entre l'individu i la natura, entre el microcosmos i el macrocosmos. De la foscor emergeix la llum, el nocturn es fa diürn i els somnis es barregen amb la realitat. Faula, poesia, ciència ficció metafísica, esoterisme, "Hypnos" és un conjunt fotogràfic xifrat, a través del qual apareixen ressorgiments de formes i signes com a pistes de passatges entre diferents mons. En aquest món fet de mons, les bretxes en el paisatge evoquen portals temporals, possibles passos d'una imatge a una altra, d'un temps a un altre.