Sanitat

El Rione Sanità és solitud i amor, ironia i tragèdia, fe i pecat. Els contrastos generen existències surrealistes. El carrer i la casa es fusionen, el privat es fa públic i el públic amaga els secrets del privat. El silenci és un regal rar per a aquests carrerons, però en la seva revelació redescobreix l'ànima nua i immensa d'una humanitat oblidada. El meu projecte se centra en la vida del Rione en el seu plec íntim i dolç. Els trets en blanc i negre d'una humanitat perennement dolorosa surten de l'ombra mostrant intenses relacions d'amor. Les meves imatges volen retornar la millor part d'aquella carn que també pot ser bestial. El Rione Sanità es va construir al segle XVI, en una pedrera utilitzada com a lloc d'enterrament durant l'època grecoromana. El fort vincle entre els habitants i la mort és un dels trets distintius del districte. El barri, nascut com a lloc de residència de famílies aristocràtiques, s'ha convertit en un dels més pobres de Nàpols a causa de la construcció del Ponte Sanità (més tard anomenat Ponte Maddalena Cerasuolo). El pont, construït pels francesos entre 1806 i 1809 i creat per connectar el Palau Reial de Capodimonte amb la resta de la ciutat, ha exclòs el barri de la vida de la ciutat. El Rione Sanità es desenvolupa en una depressió: és una realitat urbana en si mateixa, que no cal travessar per moure's d'un costat a un altre de la ciutat. Aquest aïllament, agreujat per la manca de polítiques d'integració i desenvolupament, ha provocat la proliferació de diversos problemes socials com l'atur, l'abandonament escolar. Al mateix temps, el districte ha conservat la seva identitat. Entre els habitants del Rione Sanità ha crescut un fort sentiment de pertinença només ratllat a la superfície per la modernitat. El districte acull una immensa humanitat amb diferents orígens geogràfics i diferents històries personals. Aquesta diversitat és una riquesa. No només hi ha marginalitat, sinó també una vitalitat extraordinària.