Yusuf Sevinçli no es demora. Camina, explora, observa, dispara i torna a marxar. Recull gairebé obsessivament retalls de la realitat que sempre són diferents, però que finalment poden trobar una analogia i, finalment, esdevenir una sèrie d'imatges. És un concepte de fotografia picaresc, gairebé sense sostre, que rebutja l'estabilitat i la serenor d'una llar, encara que virtual, abraçant en canvi la carretera i les persones, els animals (des de gossos fins a insectes), objectes que hi viuen i la fan viu. Els subjectes es converteixen en pedaços que finalment s'uneixen per revelar una textura, que és la representació de la realitat a través de l'ull de l'artista. L'emotivitat es desvia dels camins trillats i agafa el carrer, retornant-nos la seva veritable essència.
Text de Santi Oliveri

En col·laboració amb la galerie Les filles du Calvaire

Exposat a la Galería de Patrick J. Domken