Jacques Léonard (1909-1994) va ser un fotògraf i cineasta molt vinculat al món de la imatge. Va començar la seva carrera als estudis Gaumont de París i va col·laborar amb el reconegut director Abel Gance en diverses pel·lícules. Durant un viatge a Espanya va conèixer el cap del Servei de Cinematografia, que es va convertir en el seu mentor i el va presentar a Ulargui Films. Léonard hi va treballar com a editor de cinema.

L'any 1952 es va establir a Barcelona i es va fascinar per la cultura gitana. Va documentar les seves vides i tradicions, capturant una perspectiva única de la ciutat. Les seves fotografies, que abasten des de 1952 fins a mitjans dels anys setanta, es consideren la col·lecció d'imatges més significativa que representen els gitanos de Barcelona.

L'obra de Léonard va mostrar la dignitat i la riquesa de la comunitat gitana, guanyant-se la confiança i l'obertura de les seves famílies. Va col·laborar amb diverses publicacions i va rebre encàrrecs d'entitats locals. Les seves fotografies també van aparèixer en llibres sobre Catalunya i les Illes Balears.

L'Arxiu de la Família Jacques Léonard, gestionat pels seus fills, conté una gran col·lecció de negatius i gravats vintage. Proporciona una narració íntima i antropològica de la cultura gitana de Barcelona.

Recerques recents als arxius van revelar la documentació de Léonard d'un esdeveniment significatiu el 1943, l'èxode massiu de joves que fugien del feixisme a Madrid. Aquest descobriment va donar lloc a una exposició titulada "Evadés, 29 de desembre de 1943".

La vida i l'obra de Jacques Léonard es mostren al documental "El payo Chac", produït per Curt Ficcions i narrat pel seu nét, Yago Léonard.

Cortesia de Photographic Social Vision

Exposat a la Galeria Oda